Seis gotas aún por llegar

Seis gotas golpearon el cristal.

Los segundos enlazaron nuestros dedos.

Los minutos murieron en bocas

que pactaron no separarse más.

Sesenta gotas golpearon el cristal.

Los minutos acaloraron nuestros cuerpos.

Las horas vivieron la pasión

que el Tiempo supo esperar.

Seiscientas gotas golpearon el cristal.

Y el éxtasis de los segundos y los minutos

desembocó en horas de sudor,

traducidas en placer,

al ritmo de seis mil gotas.

     -todo daba igual menos tu habitación-.

Las seis gotas volvieron.

No recuerdo cuándo;

me dio igual el porqué
Sólo dos luciérnagas fueron testigo,

junto al humo y el cristal bañado,

de una noche aún por llegar.

I si el paraigües

Reconeguem-nos 

apàtrides de l'amor...

però i si...

t'agafes a la meva mà,

    la prems fort
i creem els colors
que manquen fora?

i si m'expliques
 els anhels d'ahir

per protegir-los
de la pluja
                                (inexistent?)

i ens arrambem
a la força d'un desig oblidat?

 ...mira'm als ulls

sense por;
poder és hora de tornar..
de canviar la pàtria,
de fer més gran el paraigües i volar.

A un metre de distància

Deixa'm oblidar el temps,

i observar com el vespre 

                              et pinta el coll

per perdre'm entre les ombres

que s'amaguen als racons 

de la teva clavícula.

(Els raigs acaricien els últims núvols).

Deixa'm apropar-te a mi,

troba els meus ulls,

i busca'm les mans,

i viu-me l'amor;

després de les èpoques,

ens trobem.

(Parem el temps del passeig Lluís Companys).

Deixa'm ser part de tu,

bategar al teu pit,

respirar dels teus pulmons,

pedalejar amb tu fins

allà on murmuren les onades.

(L'hivern és menys hivern si hi ets).

Deixa'm crear només una ombra

témer les teves pors,

donar forma als somnis;

camina amb mi

per entregar-te el mar.

(L'horitzó ens farà de guia).

A un metre de distància

t'estimaré tota la vida.

Desierto

Déjame viajar entre la arena

limpia y de caricia leve,

para poder vivir historias

             que fueron

                           son,

y que nacerán 

si el viento quiere.

Préstame tu fuerza capaz

de contener el desierto

entre tus manos;

y devolvértela en 

versos y días

-cubiertos por tu sombra perenne-

para así cambiar el mundo.

(...)