Admiro
la delicadesa tendre
quan els teus dits
transformen la natura
en un joc
-quanta màgia hi amagues?-
Envejo
la teva mirada
perduda
en la immensitat
d'un imaginari
de petites llums,
atrapades en mil
gotes d'aigua
- tanta màgia hi trobes!-
M'atrau
l'alegria de
descollonar-te
de les coses quan toca,
i quan no.
Perquè sí,
perquè et ve de gust
- per què pensar-hi?-
La descaradura
de mossegar-me
si et demano petons;
La descaradura
dels teus crits
si et demano silenci;
La descaradura
de no deixar de ser tu,
una princesa preciosa
que ens alegra l'existència
i ens revela la màgia
dels dies i els detalls
-perquè hi són-.
Simplement, perfecte!
ResponEliminaSense paraules... Petita V...
No tinc més a dir, genial es queda curt. Tanta màgia es pot trobar! :)
Petons als dos!!
Blanca.