divendres, 27 de febrer del 2015

Seis gotas aún por llegar


Seis gotas golpearon el cristal.
Los segundos enlazaron nuestros dedos.
Los minutos murieron en bocas
que pactaron no separarse más.


Sesenta gotas golpearon el cristal.
Los minutos acaloraron nuestros cuerpos.
Las horas vivieron la pasión
que el Tiempo supo esperar.


Seiscientas gotas golpearon el cristal.
Y el éxtasis de los segundos y los minutos
desembocó en horas de sudor,
traducidas en placer,
al ritmo de seis mil gotas.
     -todo daba igual menos tu habitación-.


Las seis gotas volvieron.
No recuerdo cuándo;
me dio igual el porqué
Sólo dos luciérnagas fueron testigo,
junto al humo y el cristal bañado,
de una noche aún por llegar.


dilluns, 23 de febrer del 2015

I si el paraigües

Reconeguem-nos 
apàtrides de l'amor...
però i si...

t'agafes a la meva mà,
    la prems fort
i creem els colors
que manquen fora?

i si m'expliques
 els anhels d'ahir
per protegir-los
de la pluja
                                (inexistent?)
i ens arrambem
a la força d'un desig oblidat?

 ...mira'm als ulls
sense por;
poder és hora de tornar..
de canviar la pàtria,
de fer més gran el paraigües i volar.







dissabte, 14 de febrer del 2015

A un metre de distància

Deixa'm oblidar el temps,
i observar com el vespre 
                              et pinta el coll
per perdre'm entre les ombres
que s'amaguen als racons 
de la teva clavícula.

(Els raigs acaricien els últims núvols).


Deixa'm apropar-te a mi,
troba els meus ulls,
i busca'm les mans,
i viu-me l'amor;
després de les èpoques,
ens trobem.

(Parem el temps del passeig Lluís Companys).


Deixa'm ser part de tu,
bategar al teu pit,
respirar dels teus pulmons,
pedalejar amb tu fins
allà on murmuren les onades.

(L'hivern és menys hivern si hi ets).


Deixa'm crear només una ombra
témer les teves pors,
donar forma als somnis;
camina amb mi
per entregar-te el mar.

(L'horitzó ens farà de guia).


A un metre de distància
t'estimaré tota la vida.

dijous, 5 de febrer del 2015

Desierto

Déjame viajar entre la arena
limpia y de caricia leve,
para poder vivir historias
             que fueron
                           son,
y que nacerán 
si el viento quiere.

Préstame tu fuerza capaz
de contener el desierto
entre tus manos;
y devolvértela en 
versos y días
-cubiertos por tu sombra perenne-
para así cambiar el mundo.

(...)


divendres, 30 de gener del 2015

Canción de mar

Un dulce velero blanco
                     y brillante
     -aún sin la luz del sol-
navega en círculos
      resiguiendo la espumosa estela
que dibuja su popa
en medio de un océano
                         conocido
y aún por descubrir.

Intenta navegar
     con proa rompedora,
con energía tímida
       y voluntariosa.

Vela tendida
         al viento
              que sopla en silencio....

Ay velero, velerito mío...

Sin latitud,
sin brújula,
sin estrellas
       -como a veces es el mar-.
Rumbo fijo
      al círculo
         del huir anclado.
Giras y navegas,
          y navegas girando.
Sigues y resigues tu estela
                        velerito mío...
que pausado estás
                en el movimiento eterno
del círculo vicioso;
deshazte del ancla pesado
que perpetúa tu estela redonda
                           y dañina.
Entrégate al zigzag
                que anhela tu vela;
déjate llevar por el viento
          que cambiará el mar.



dijous, 22 de gener del 2015

Tal vez

Seguro que algún día moriré.
Tal vez mañana, tal vez el otro.
Tal vez tenga treinta, cuarenta
u ochenta años más
             - ¿qué habrá sido de mi pelo?-
y por fin muera.
Tal vez mañana nos pase la peor desgracia.
O, tal vez,
compartamos los mejores momentos de nuestra vida.
                  Hoy. Mañana.
     (tenemos poco del Ayer, por ahora).
Tal vez podría prometerte sueños,
esperanzas,
humo.
No prometeré nada, lo juro.
Pero a ti, pequeña,
te regalo mi sonrisa para que rías;
te regalo mis ojos para que te mires.
Mi pelo es tuyo para que juegues.
Te regalo mi hombro por si algún día lloras
                   -tal vez de alegría-.
Y hoy te regalo este poema, para siempre,
                           para que seas tú.

Seguro que algún día moriré
(no paro de pensar en la muerte, tal vez)
y cuando lo haga,
tal vez mañana, tal vez el otro,
(tal vez llegue a contar mil noches)
espero haber saldado mi cuenta contigo:
cuando te haya dado todo mi cuerpo;
cuando, tal vez, ames mi ser,
habrán suficientes poemas
(y no tal vez) con los que
agradecer tu existencia.



divendres, 16 de gener del 2015

Skyline

Em vaig anar
per endreçar
       el cel i el mar
-amb el teu perfil
       a la meva mirada-.

Em vaig anar lluny
     a mil petons d'alçada,
         a l'altura de la pau
                           dels blaus.

Hi vaig arribar
         per alçar el vol;
per somiar i crear
el nostre skyline
                de Barcelona.